Quant a

Tu, nena tonta! Sí, sí, tu! La de la motxilla taronja que ara és vermellosa, la que roba bicicletes, la que s’adorm al llit i al ferrocarril i al mig d’un examen, la que plora quan s’enfada i és forta quan està trista, la de les croquetes i les cookies i els gorros de colors. Sí, sí, tu! La que sempre es renta la cara, la que s’ho ha llegit tot i que mai en té prou de llegir, la que sempre guanya al Trivial i és capaç de recitar tota una cartellera. Sí, sí, tu! Tu, la falsa doble de l’Hermione, la que escriu i pinta que fa enveja, la que sempre fa caricatures en una llibreta. Sí, sí, tu! La nena que vaig odiar en un ferrocarril a les 9 del matí, la dels rinxols que mai es deixa tallar els cabells, la de la lletra tan intel·ligible, aquell moc verd i pudent. Sí, sí, tu! A tu, t’he de dir un secret. Saps què? Lapislàtzuli sona bé.

*gràcies trinomi per l’escrit