televisor espatllat

by lotorapid

T’escriuria mil paraules
i potser faries com amb La Vanguardia
amb l’Hola o amb el Lecturas
les fullejaries i no sé si les llegiries.

Et demanaria que m’expliquessis de nou
com vas arribar a casa.
Els dies llunyans en què per mi
eres com una Heidi
corrent pel prat, amb vaques al voltant 
i uns germans amb noms estranys
– sort que vas néixer un 16 de juliol
i els sants van ser benèvols amb el teu nom-.

Et deixem a casa,
a la que encara no t’acostumes
a dir que és teva
t’arreglem el televisor
– no va el volum, només escolto so,
m’apareix una pantalla al damunt de tot-.

I mentre jo ja m’assec al sofà
i acaricio les teves galtes 
que semblen de nena de tres anys
la gran, amb qui 
                          – abans de fer-ho amb mi o amb la mare-
segurament t’havies començat a “discutir”
ella, la gran, recull les mil bosses buïdes
que has guardat
t’ordena el menjar,
menja algun fruit sec amagat
i ens fa riure en ensenyar-nos
coses que no saps perquè
no has llençat 

Advertisements